ETAPA 6: L'Estany - Moià

Aquesta darrera etapa l'hem planificada en dos dies: un primer tram des de l'Estany fins a Santa Maria d'Oló (dia 9) i des d'allà fins a Moià (dia 10). Hem dormit a l'Hostal Sta. Maria molt ben atesos i confortables. Recomanable. qualitat/preu molt bona.

El primer tram és pràcticamnet tot de baixada i molt agradable, amb sol de tarda molt bones vistes i paisatge molt bonic.

El segon tram, més variat, primer puja, després baixa fins travessar un torrent i finalment s'enfila uns 350 m. fins arribar al Pla de Maria, d'on ja quasi es veu Moià. Paisatge molt bonic, temps excel.lent i molt bones vistes, masies, ermites, ens hem fet una molt bona idea del que és el Moianès.

Arribada a Moià en menys de quatre hores, tancant el cercle de 109 Km. i amb molt bons records.

Un altre GR acabat i amb molt bon record!

Més informació »

ETAPA 4: Castellterçol - Castellcir

Etapa molt diversa perquè es troba amb diferents tipus de paisatges, passa per Sant Julià d'Uixols, Sant Quirze Safaja i travessa diferents paisatges, que li donen originalitat i son molt bonics. Cal dir que hi ha un parell de punts on el camí es fa perdedor ja que hi han senyals contradictoris amb la descripció que fa la guia (Sant Quirze Safaja) i també quan es passa per una finca privada abans del Torrent de la Vall, on hi ha senyalització molt precària per problemes amb la propietat. Ens ha fet un temps molt calorós que ha complicat la caminada sobretot cap al final. El GR no va pel que seria el trajecte més curt, sinò que fa una bona volta per poder passar per indrets molt bonics i ferèstecs. Molt encertat.

Arribem acalorats a Castellcir on dinem un pica pica a la fresca d'una ombra  molt agradable i retornem amb el taxi a recollir el cotxe a l'inici.

Més informació »

ETAPA 5: Castellcir - L'Estany

Per raons logístiques hem avançat aquesta etapa abans de fer l'anterior.

És una etapa molt bonica amb paisatges excel.lents de per sí i que en aquestes dates remarquen encara més la varietat de colors que ens ofereix la natura. Des de la sortida de Castellcir es va pujant suaument fins arribar al poble de Collsuspina (940 m.) passant per indrets de gran bellesa, com Santa Coloma de Sasserra, on hi ha un roure monumental (Giol). Avui hem fet colla amb un grupet de sabadellencs amics de l'Antoni Oller amb qui hem departit durant la caminada  sobre temes variats des de la política, les dificultats dels empresaris  i la bellesa de la natura. Arribats a Collsuspina ells s'han quedat a dinar per retornar a peu.

Nosaltres hem continuat camí cap al petit nucli de Noalard, sempre en pujada tranquila i disfrutant dels nous paisatges, hem rodejat el Puig Rodó a una alçada de 1.010 m. i hem trascollat diverses vegades fins baixar per arribar a l'Estany (873 m.) on hem arribat després de 4 hores i mitja i 19 Km de trajecte. Cal remarcar també la bellesa del Monestir de Santa Maria, així com dels edificis del conjunt monument històric-artístic.

Dinem al bar Monestir, molt bé i ben atesos i una vegada més recorrem a l'Alfred taxista per retornar al cotxe.

Més informació »

LA RUTA DEL MOIANÈS (GR 177)

ETAPA 1:  Moià - Calders  (21.05.12)

Ens vam decidir per aquest GR perquè cobreix un territori molt desconegut per nosaltres i que transcorre per paratges molt bonics segons hem pogut llegir en reportatges i guies especialitzades.
Es tracta d'un recorregut circular d'uns 109 Km. de llargada que es desenvolupa en cinc etapes al moianès.
Aquesta primera etapa no te gaires coses a remarcar, te una llargada de 17 Km. i escaig i l'hem coberta en 4,15 hores sense cap dificultat.
A destacar el marc constant de les muntanyes de Montserrat i de Sant Llorenç de Munt que son el teló de fons de tota l'etaps. També algunes masies típiques i ben situades.
D'arribada a Calders, ens hem quedat a dinar al Restaurant El Racó del Pou, bona brasa i bon servei.

Més informació »

Etapa 3: Granera - Castellterçol

Aquesta tercera etapa la recordarem com molt calorosa, xafogosa i pesada. Als amics que llegeixin aquesta crònica que no s'espantin perquè no és gens normal trobar-te per aquestes dates i per aquests llocs (700 m.d'altitut) amb temperatures tan altes ja que vam estar per sobre dels 30º i amb xafogor constant. Això fa que l'etapa se'ns hagi fet molt pesada.

Cal remarcar els bonics paisatges de tot el trajecte, que és de 15 Km. i sense desnivells importants, i que normalment es fa en menys de 4 hores i que nosaltres vam necessitar-ne quatre i vint minuts. Sempre presents els bonics perfils de les muntanyes de Montserrat i Sant Llorenç del Munt.
L'arribada a Castellterçol molt bonica ja que veus el poble des del collet de Sant Fruitós a 790 m.
Dinem a Castellterçol al Restaurant Imperial, correcte, i amb el nostre amic taxista tornem a Granera.

Més informació »

Etapa 2: Calders-Granera

Aquesta segona etapa ha resultat molt més bonica i també més dura ja que encara que la distància és semblant i també la durada (4,30 h.) hi ha dos desnivells notables però al mateix temps de bon caminar i amb vistes de paisatges molt bonics. A remarcar el cabal que porta el riu Calders i que cal travessar a gual, obligant-te a descalçar. Passem per l’Ermita de Sant Pere Màrtir, molt bonica i ben situada des de la que es veu Monistrol de Calders a baix i sempre amb el teló de fons de Montserrat i Salt Llorenç del Munt com a marc general. De fet aquesta etapa deixa el Bages i entra al Vallès Occidental. Finalment cal destacar el descobriment del poblet de Granera, desconegut per a nosaltres fins ara i que és ben pintoresc al peu del seu castell. Dinem a un restaurant molt recomanable que es diu “l’Esclopet” on cal remarcar les torrades i la brasa, a part de molt bon servei. Ens acompanya el taxista l’Alfred de Moià, amb qui parlem de tot una mica, però especialment de l’economia de la vila de Moià.

Més informació »

ETAPA 5

Avui inciem aquesta cinquena etapa amb una mica de cansament d'ahir -tot i que hem descansat molt bé a l'Hotel Ocell Francolí de l'Espluga- però també amb la il.lusió de tancar l'anella de 101 km. que totalitza la Ruta del Cister.

Cal dir que aquesta darrera etapa, que iniciem a Montblanc, és la que ens ha agradat més ja que te molts trams de sender típic dels GR, té també uns notables desnivells i a més ens ha agradat i impressionat molt l'Ermita de Sant Joan, que ha sigut un autèntic descobriment. Aquesta ermita, que es troba a uns 600 mts d'alçada i per tant ja vol dir una bona pujada des de Montblanc, és la més ben recuperada que hem vist mai i cal dir que els amics dels ermitants de Sant Joan, han fet - i estan fent- un treball excel.lent. El poder-la visitar per dintre amb tots els seus raconets i diferents desnivells és molt interessant. La visita culmina en un excel.lent mirador des d'on es veu fins al Pirineu. Avui el dia ha estat molt ventós i la vista allargava. Per cert que ens ha sorprés trobar-hi una parella d'igualadins que anaven a fer una via ferrata.

El sender segueix per racons molt bonics, devalla fins la Santíssima Trinitat, ja prop de l'Espluga, i torna a remuntar alçada fins arribar a les Masies de Poblet de d'on ja em divisat d'aprop el Monestir de Poblet, punt final de la nostra etapa i ruta. Un final d'etapa a Poblet és impressionant, com també ho fou el de Vallbona de les Monges i el de Santes Creus, però avui s'hi afegia el tancar l'anella de la Ruta del Cister.

Una etapa excel.lent!

Més informació »

ETAPA 4

Aquesta etapa està prevista que surt de Santes Creus i arriba fins a Prenafeta, però ja l'hem iniciat pensant en arribar fins a Montblanc i així la següent -que volem fer l'endemà- serà més curta.

El tram fins al Pla de Santa Maria és bastant monòton i un tant avorrit, a destacar únicament un grapat de barraques de pedra seca, que ens fan pensar en el treball de la pagesia d'altre temps. El camí passa per bastants trossos d'asfalt, que el fan poc atractiu.

A l'arribar al Pla de Santa Maria hem divisat l'inici d'un foc forestal del que hem avisat als bombers, que hi han anat. Des d'allà s'inicia una tranquila pujada fins a Figuerola on provisionem aigua d'una font excel.lent i seguim ja amb un sender molt bonic, guanyant alçada fins arribar al Coll de l'Era del Catarí de 741 mts. punt més alt del tram d'avui. El paisatge és molt bonic a aquesta alçada, amb bones vistes del  la comarca de l'Alt Camp. Després iniciem una davallada fins arribar al poblet de Prenafeta on dinem. A mitja baixada ens creuem amb el GR 7, cosa que sempre ens fa il.lusió ja que el varem caminar fa un parell d'anys.

Havent recuperat forces en un dinar molt frugal a l'Hotel Rural, decidim seguir camí tot planejant fins a Montblanc on arribem després de 6,5 h. de camí i uns 25 Km. amb un notable desnivell. L'arribada a Montblanc es molt bonica per l'espectacularitat de les muralles. És una ciutat que ja podem dir que coneixem bé.

Ens ve a recollir el nostre amic taxista Joan Ramon amb el que hi ha un rotllo excel.lent i riem molt tot anant a recuperar el nostre cotxe a Santes Creus.

Ens quedem a dormir a L'Espluga de Francolí, hotel Ocell Francolí, recomanat per bona relació qualitat-preu atenció, instal.lacions correctes i bon restaurant. Encara ens ha quedat temps i moral per arribar-nos a Poblet a les completes dels monjos. Impressionant i molt recomanable. Excel.lent!

Més informació »

ETAPA 3

Sortim de Rocafort de Queralt amb un dia excel.lent. La primera part de l'etapa és de bona pujada ja que hem d'arribar fins al Cogulló, amb una alçada de 908 mts. Passem per Montbrió de la Marca, petit poblet caraterístic de la zona. Cal destacar la baixada des del Cogulló fins el punt de creuament amb el GR 7, que és un caminet bastant tècnic, amb alguns passos entretinguts sobretot a l'inici de la baixada, ben assistits per una escala i alguns cables que donen total seguretat. Cal remarcar les excel.lents vistes tan de la Conca de Barberà com de l'Alt Camp, un cop hem trascollat. També especialment emotiu quan ens hem creuat amb el GR 7 que va d'Andorra a Fredes i que ja haviem caminat fa un parell d'anys. En el punt de creuament d'amdós GR's hi ha una placa de reconeixement a Joan Mateu i Batalla, recordat cuidador del citat GR 7.     

 Al cap de 4 hores i mitja arribem al Pont d'Armentera on fem una dinar lleuger i molt bó a base d'amanida i dos platillos excel.lents, al Café del poble.

A la tarda recorrem els 5 kilometres finals i arribem al Monestir de Santes Creus, que des del camí es veu impressionant. Llàstima que a les 5 de la tarda ja tanquen i no l'hem pogut visitar.

Per retorn a Rocafort tenim tàxista del Pla de Sta. Maria (una senyora andalusa molt simpàtica). Total 6 hores i molta satisfacció.

Més informació »

ETAPA 2

Hem inciat aquesta segona etapa a Vallbona de les Monges fins a Rocafort de Queralt, uns 19 km. que els hem caminat en 4 hores i mitja. La sortida de Vallbona és una mica confusa i cal agafar com a referència el dipòsit d'aigua a la cara nord i seguir després en direcció est. Després ja es retroben senyals.

L'etapa passa per terrenys de secà, amb algunes barraques típiques de pedra seca ben posada. Al llarg del trajecte encara trobem alguna clapa de neu a les zones obagues. Passem a tocar de Rocallaura i travessem Belltall per seguir i enfilar-nos a la carena que ens portarà fins a Forés, el poble encimbellat que ja coneixiem de quan vam fer el GR 171. Aquest tram recorre la carena, plena de molins eòlics i amb una vista excel.lent sobre la Conca de Barberà, que queda al sud, a l'esquerra de la marxa.  El tram final son coincidents ambdos GR. La part final és una baixada contínua fins arribar a Rocafort de Queralt on arribem a les 4 però encara podem dinar i molt bé al Restaurant Rocafot a la Plaça del poble. Novament ens ve a buscar el taxista Josep Fabregat amb qui departim sobre temes locals i generals durant la tornada.

Acostumats a caminar GR més autèntics, aquest del Cister ens sembla una mica monòton, quasi sempre per camins amples i sense alicients de muntanya,  caminets que s'enfilen, dreceres i algun pas entretingut. En canvi, això d'anar de monestir a monestir i coneixer bé la terra és molt ferm.

Més informació »

ETAPA 1

L'hem iniciat a la Carretera de Solivella a L'Espluga en un punt que el camí travessa la carretera T-2336 i hem arribat fins al Monestir de Vallbona de les Monges. La durada total ha estat de 4 hores, amb un trajecte de 17,5 Km.

El camí va pujant des de l'inici i sobretot quan té al davant la Serra del Tallat amb els seus imponents generadors eòlics. El tram de pujada final fins al Cap de Coll és força dret i aprofita una trialera. Des d'aquell punt, tenim un bon mirador de la Conca de Barberà i seguint,s'obre un paisatge diferent ja que canviem de vall i el camí és agradable i de baixada suau fina arribar a Vallbona de les Monges. al poc temps d'inicar la baixada es passa pel Santuari d'el Tallat, al que s'hi pot accedir sortint del GR.

En resum és una etapa interessant, que identifica molt aquesta part de territori, agrest, sec, amb alguns cultius i poc bosc. Cal destacar algunes construccions de pedra seca molt ben construïdes, marges imponents que ens parlen de l'esforç i el treball de molta gent a llarg de molts anys.

Travessem el poblet de Montblanquet, que té una esglèsia cistercenca molt bonica.

Arribem a Vallbona de les Monges, poble que té el famós monestir, on dinem al restaurant El Tallat (calçots i carn, correcte). També comprem oli de la Cooperativa.

Avui ens hem retrobat amb el Josep Fabregat, taxista de Solivella, que ja ens coneixiem de quan vam fer el GR 171. ha estat content de retrobar-nos. És un noi molt animat i de la broma, bon coneixedor de la zona.

Més informació »

GR 175 (La Ruta del Cister)

Aquesta ruta està integrada dins la Xarxa de Senders Senyalitzats d'Europa i enllaça els tres monestirs cistercencs de Catalunya: Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges. La ruta es desenvolupa per les comarques de l'Alt Camp, la Conca de Barberà i l'Urgell i una part del seu recorregut transcorre pel Paratge Natural de Poblet.
Está dividida en cinc etapes que sumen un total de 101 Km.
Cal aclarir d'entrada que nosaltres la dividirem en més etapes (probablement 7) en funció de les hores i dificultat de cada una.
Seguim la guia de l'Associació Catalana de Senderisme (no editada però disponible per Internet) i ens ajuda molt el plànol editat per Ed. Piolet (1:30.000) (es pot comprar a Turisme de Montblanc).

Més informació »

GR 2 - TRAM 10

Avui hem fet la darrera etapa del GR 2 que vam iniciar el dia 4 de juny d'enguany. Fa molta il.lusió acabar un GR perquè vol dir la culminació d'un projecte que t'has proposat i perquè en fer-ne un resum repasses mentalment les etapes que més t'han agradat i també les que han sigut més difícils. D'aquest GR 2 jo en destacaria la bellesa dels paisatge que hem trobat per la Garrotxa, a més de la diversitat que representa un traç que totalitza 170 Km. pràcticament de nord a sud, travessant per un país tant ric i divers com és Catalunya.

L'etapa d'avui ha sigut molt entretinguda i amb un dia excel.lent, amb temperatura baixa però molt agradable.

El pas per El Brull és sempre un punt d'obligada parada i contemplació del conjunt. Poc després ens parem a El Boix per gaudir de la vista del Pla de la Calma i el Tagamanent que els tenim devant mateix i ens porten el record de quan vam fer el GR 5, que passa per aquells bells indrets. Cal destacar també un reguitzell de masies que es van trobant pel camí.

L'arribada a Aiguafreda porta ja el regust de final d'etapa i de GR. Dinem bé però no copiós a Cal Picasoques de Seva, recomanable. Ens ha acompanyat a Seva el Ramon Ruiz, un taxista molt amable que ja coneixiem del GR5.

Final. Anem per un altre!

Més informació »

GR 2 - TRAM 7

Avui hem sortit de Rupit a una temperatura de zero graus. Calia vigilar els pedrissos humits, per les relliscades. Pel que fa al fred, al cap de deu minuts ja no en teniem: només sortir del poble iniciem una bona pujada de 45 minuts fins arribar a Can Rajols (1.080 m.) on hi ha el coll i comença una suau baixada fins arribar a Tavertet. Cal dir que la pujada fins aquí és un excel.lent camí que puja a un ritme còmode i envoltat de boscos, la majoria de faigs.

Fins a Tavertet el camí és de suau baixada, amb unes vistes espectaculars sobre la fondalada de Sau però que avui estava tot cobert de boira, que li donava una aire fantasmagòric. Aquesta contradicció de sol a 1.000 mts. i boira al fondal és ben curiosa.

El poble de Tavertet, molt bonic i pràcticament solitari de gent. Allà iniciem una forta davallada per un camí que no diries que pugui portar-nos tant bé fins la riba del pantà de Sau, travessant aquells cingles imponents.

Travessem la presa i ens enfilem de nou per unes inacabables escales que ens porten a un mirador esplèndid del pantà. D'allà es continua fins arribar a Vilanova de Sau, bonic poble on hi destaca l'esglèsia, la Plaça Major i el Carrer Major, molt ben rehabilitats.

Després de 5 hores de caminada, arribem amb gana i ens quedem a dinar al restaurant El Canari (La Cuina de la Cèlia) on es menja excel.lent. Recomanable per als plats de temporada i per la cuina molt treballada.

Més informació »